Tot i trobar-nos a l'última fase del projecte , l'equip continua en contacte constant. El blog, l'espai de grup de treball (àrea de fitxers, Debat, etc.) i el xat s'utilitzen amb bastant freqüència; els últims preparatius ens obliguen a què la comunicació i interacció entre nosaltres sigui més intensa que, potser, en fases anteriors. Sorgeixen els típics dubtes, dificultats i imprevistos que caracteritzen situacions com aquesta, és a dir, l'últim lliurament d'un treball, projecte, exercici, sempre va acompanyat d'estrès, preses, modificacions d'última hora.
La feina que ens queda per realitzar està pràcticament distribuïda, i poc a poc, es va donant forma a la idea definitiva. Tots complim amb les feines assignades, i individualment intentem fer les coses més fàcils a la resta. L'equip, el conjunt, el grup, com se'l vulgui anomenar, segueix unit i va en la mateixa direcció.
Una cosa és clara, aquesta bona feina no hagués estat possible si algú de nosa
ltres no hagués donat el màxim dintre de les seves possibilitats. Tots hem participat en els diferents processos de constitució del projecte, el respecte ha sigut una màxima, a partir de la qual, ens hem regit durant aquests tres mesos, tots hem lluitat per tirar endavant la nostra idea i fer-la cada dia més atractiva per a la resta, i tots hem estat els uns al costat dels altres quan s'ha necessitat. Per tant i com a conclusió, s'ha de fer referència a l'altíssim grau de comunicació i interacció que ha predominat, i que ens portarà d'una forma tan satisfactòria fins al final del camí que vàrem esbossar aquell 17 de març de 2011, data de constitució del grup de treball Ciutats de paper: Barcelona.
La feina que ens queda per realitzar està pràcticament distribuïda, i poc a poc, es va donant forma a la idea definitiva. Tots complim amb les feines assignades, i individualment intentem fer les coses més fàcils a la resta. L'equip, el conjunt, el grup, com se'l vulgui anomenar, segueix unit i va en la mateixa direcció.
Una cosa és clara, aquesta bona feina no hagués estat possible si algú de nosa
ltres no hagués donat el màxim dintre de les seves possibilitats. Tots hem participat en els diferents processos de constitució del projecte, el respecte ha sigut una màxima, a partir de la qual, ens hem regit durant aquests tres mesos, tots hem lluitat per tirar endavant la nostra idea i fer-la cada dia més atractiva per a la resta, i tots hem estat els uns al costat dels altres quan s'ha necessitat. Per tant i com a conclusió, s'ha de fer referència a l'altíssim grau de comunicació i interacció que ha predominat, i que ens portarà d'una forma tan satisfactòria fins al final del camí que vàrem esbossar aquell 17 de març de 2011, data de constitució del grup de treball Ciutats de paper: Barcelona.
M'agrada el que comentes sobre fer més atractiva la nostre idea, ja que, en el procés de treball no només era important el grau de compromís a l'hora de connectar-nos, també ho era el fet d'aportar noves idees. Una feina que, com bé has dit, l'hem volgut presentar de la millor manera possible i això només passa per fer contínues aportacions per part de tots els membres del grup.
ResponEliminaCarmen Pifarré