Gestió de la informació

Siguem o no uns craks informàtics, tinguem o no gran habilitat en navegar per la xarxa, val a dir que en qüestió de cerca d'informació en xarxa ens n'hem sortit prou bé. Després d'estipular uns criteris de cerca i de selecció d'informació, els resultats han estat interessants i enriquidors per a tot el grup. Ha estat una llàstima, però, haver de deixar fora del filtre algunes cerques que també haurien resultat molt enriquidores per al treball. Tanmateix, en tot moment ens recordem mútuament que el projecte ha de tenir una extensió limitada predeterminada i això ens talla una mica perquè crec que tots quatre estem molt il.lusionats amb el tema i ens agradaria arribar molt més enllà. Dins del que cap, però, hem seleccionat la informació més rellevant resultant de les cerques amb força rapidesa i cohesió. Arribat aquest punt podem dir que el material de base que tenim per al projecte és òptim i suficient, per tant, ara, el resultat del projecte dependrà de l'ús que en fem.

Nocions de tecnologia

Hem de reconèixer que cap de nosaltres és un entès en informàtica. Els aspectos tècnics ens han costat una mica; començant per haver d’obrir-nos un compte al Delicious, compartir cerques al Delicious, configurar el bloc, connectar-nos al xat i, el més recent, editar la wiki. Però per aquesta raò també hem estat molt atents a les lectures recomanades del material, hem hagut de ser molt autodidactes i constants. Poc a poc hem anat paint les novetats i entenent el món de la web 2. El més important, però, és que no hem estat sols, ens hem tingut els uns als altres, hem compartit el que apreníem i en algun moment un ha tibat del braç de l’altre (com fer-nos contribuïdors del bloc, com penjar un pdf, com fer el disseny de fons del bloc, com crear categories, etc.). Tots hem necessitat ajuda i l’hem donada també. Per això crec que, malgrat les carències inicials, els quatre estem assolint els aspectes tècnics de l’assignatura amb un ritme constant i de manera equitativa. Potser el fet de saber que tots quatre havíem d'afrontar els obstacles tècnics perquè cap de nosaltres podia fer d’orientador en el tema ens ha fet prendre consciència de la nostra responsabilitat i ens ha fet forts.

Evolució i creixement del projecte

Gaudim d'una evolució del projecte molt favorable, tots els membres del grup ens estem adequant molt bé a la prèvia planificació tant de les activitats i dates d'entrega, com dels acords que vam establir per al bon funcionament de l'equip.

Una vegada vam establir l'índex de continguts del projecte, la part tècnica i informàtica és la que ha tingut més pes, des de compartir cerques de la xarxa al Delicious a la creació d'aquest bloc i finalment l'estructura de la Wiki que acabarà conformant el nostre treball. Val la pena dir que el desconeixement i la inexperiència inicial d'aquestes eines ha dificultat cada pas que anàvem fent, però a on no arriba un hi arriba l'altre i l'ajuda i el recolçament de tots plegats fa que anem assolint els objectius plantejats.

En definitiva, si seguim treballant i esforçant-nos com tots ho hem fet fins ara, podreu gaudir d'una wiki mooolt interessant!

Seguiment de la planificació

La persona encarregada de coordinar cadascuna de les fases del curs és qui realitza una planificació general de les tasques a realitzar, sempre amb el consens de la resta del grup.

En primer lloc, les diferents activitats es disposen en una taula/horari de planificació on queden reflexades les dates en que ens comprometem a tenir la feina enllestida -tant la individual com la grupal-. A més, es té en compte, sempre que sigui possible, adequar les hores de treball en el blog segons la disponibilitat horària de cada membre del grup.

En segon lloc, el o la coordinador/a revisa el calendari i anota si s'han acomplert els objectius tant de les activitats realitzades com de les dates previstes d'entrega. En el cas que la revisió sigui positiva, es disposa al costat de cada tasca i dia un símbol d'una cara somrient ( i de moment no en tenim de tristes!)

D'altra banda, el o la coordinador/a, s'encarrega d'enviar missatges,sobre aquesta planificació, a la resta del grup per recordar les tasques a realitzar. També proposa aspectes concrets que seria convenient aclarir en grup quan ens connectem per xat, per tal que cada membre pugui preparar la seva intervenció i així agilitzar i assegurar la utilitat de la conversa.

Així doncs, ja que tot el grup ha acomplert amb les dates d'entrega establertes, com també amb l'horari proposat per a les connexions al xat, i tenint en compte que el seguiment i revisió de la planificació és favorable, podem dir que aquest sistema ens funciona. Per tant, seguim gaudint sense turbulències del nostre viatge literari!

Comunicació i interacció

El treball en equip es fonamenta en la interacció d'un objectiu comú mitjançant la interacció que comporta el treball individual i compartit. Això implica l'adquisició i posada en pràctica no solament de coneixements, sinó també d'habilitats i actituds.


Fins ara el grup és un exemple de bon funcionament. L'equip es regeix per unes màximes que regulen els aspectes de comunicació i interacció establerts durant el procés de la seva formació. Pot afirmar-se, que la comunicació entre els membres és fluida i freqüent. A part de les cites setmanals prefixades en el calendari per debatre sobre el desenvolupament del projecte virtual mitjançant un xat, el fòrum s'ha convertit en una eina útil i substancial al qual recorre en el cas que es tingui algun dubte, idea o preocupació.


Es participa activament en l'elaboració, comprensió i modificació de les tasques plantejades fet que comporta que el treball pugui evolucionar positivament i ajuda a millorar el clima de cohesió de l'equip. Per tant, la presa de decisions es desenvolupa amb normalitat, mitjançant trobades virtuals sincròniques on el temps del que es disposa s'exprimeix al màxim.


Respecte a la gestió del temps, gràcies a la immillorable tasca de planificació de les persones responsables de la fase que actualment es treballa, s'ha arribat a una bona optimització del temps del que es disposa, ja que tothom es conscient amb temps de les tasques que s'han de realitzar i de les dates en què han d'estar acabades.


Per tant i com a conclusió, puc afirmar que de moment es compleixen els acords que tenen a veure amb els aspectes de comunicació i interacció.

Actituds digitals

La nostra actitud digital com a grup és responsable vers la tasca, tant en la seva execució com en el seguiment de la planificació i de les indicacions periòdiques. Som constants en la nostra feina i quan tenim entrebancs intentem buscar un solució entre tots: sempre hi ha algú que tira de l’altre quant aquest últim s’entrebanca (i en ambdues situacions ens hem trobat tots, com a ajudats i com a ajudants). Si ha calgut, hem notificat els nostres dubtes al fòrum i quan no hi ha hagut més remei, també al consultor. I sempre amb sinceritat i respecte.

En quant a la transperència, també hem tingut moments en què les emocions o els nostres neguits han parlat, però ens hem escoltat amb empatia i hem cercat el punt comú entre els quatre, perquè entenem que tots creiem en aquest projecte i volem que es realitzi el millor possible. I amb aquesta implicació, alhora ens hem trobat que gaudim junts, malgrat les pressions de calendari i els nervis de lliurament de les pacs.

Inicis del treball en equip

El repartiment equitatiu i complementari de la feina a fer ha estat clau en aquesta primera fase de cerca d'informació per al projecte. Cadascú ha treballat la cerca sobre la seva part del projecte i, al mateix temps, sobre la totalitat (Barcelona Literària) relacionada amb el concepte de Literatura Europea. Un cop fetes les cerques, cadascú ha fet un votació per tal de valorar i prioritzar la informació pròpia obtinguda i la dels companys. Sobre aquesta darrera activitat de votació de la informació aliena cal destacar el fet que s'ha respectat molt la valoració que cadascú ha fet sobre les pròpies cerques de manera que els companys hem respectat les decisions preses per cadascú. Amb això vull dir que s'ha donat prioritat al coneixement que cadascú de nosaltres ha considerat important per a la feina que li correspon.

Pel que fa als aspectes tècnics del treball en grup val a dir que la feina ha estat complicada, a vegades, pel desconeixement que tenim sobre temes informàtics i de navegació en xarxa. Tanmateix hi ha una sensació general, al meu parer, de recolzament mutu en que on no hi arriba un hi pot arribar l'altre ja sigui tant per qüestió de coneixements com per qüestió de temps.

Per últim destacar la fluïdesa en la comunicació que ens ha suposat la connexió periòdica al xat, en que hem pogut exposar i intercaviar opinions sobre la feina feta i la feina a fer així com la presa de decisions, que ha estat molt més àgil.

Justificació i mètode de tria de cerques

Un cop compartides les cerques al marcador social Delicious, tots hem revisat les cerques dels companys i hem votat dues cerques per moviment i dues sobre literatura europea i la Barcelona literària. Això ens ha donat un total de 10 cerques definitives, que farem servir com a webliografia del nostre projecte.

Per fer aquesta segona selecció hem mantingut els criteris de cerca establerts a priori en els objectius i criteris de cerca del grup i hem verificat si el contingut de les webs escollides s’adequa al nostre tema i manté una relació amb el nostre focus de la literatura europea.

La tasca de compartició i selecció definitiva exercida ha quedat reflectida en el nostre compte del marcador social Delicious.

El nostre Delicious

Sobre el grup

Tots quatre som estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes, vam connectar a partir d'un interés comú: la Barcelona literària. A partir d'aquí ens vam anar coneixent i alhora veient que teniem més interessos per compartir, com ara l'art. En el moment que cadascú de nosaltres proposàrem un nom per al grup, ens vam adonar que teniem un enfoc o un plantejament diferent entorn a  la idea de la Barcelona literària. De seguida es van plantejar dues visions: una, que contemplava més la idea de viatge i com des de fora es veu la ciutat de Barcelona, i l'altra d'es d'un punt de vista de la Barcelona escrita o llegida, en la que prenia pes l'obra literària amb temàtica de la ciutat; així és com vam arribar a Ciutats de paper: Barcelona. Us convidem a fer un passeig pel nostre blog i així conèixer moltes més coses del nostre procés de treball.

Cerques noucentistes

Per a realitzar les cerques sobre la part del projecte que em pertoca, el Noucentisme, he emprat una estratègia de cerca directa combinant Google i Yahoo. Per a la cerca d'informació literària sobre Noucentisme, les paraules clau han estat "noucentisme+literatura" i he trobat una pàgina de la Biblioteca Valenciana Digital on s'hi pot llegir l'Almanach Noucentista i que inclou reproduccions facsímils de l'època. Crec que reculta molt interessant per al treball ja que dona una visió molt detallada dels conceptes i el temes tractats pels noucentistes, entre els quals destaca el tema de la ciutat.

Almanach Nocentista 

En segon lloc, i després de decidir centrar-nos en l'òptica noucentista a través de l'obrade Josep Carner -un dels més grans representants del noucentisme literari- en especial a través de l'obra "Els fruits saborosos" -la més representativa de l'autor pel que fa a aquest moviment- he realitzat una nova cerca amb les paraules clau "noucentisme+els fruits saborosos" . El document que més m'ha agradat, resultant d'aquesta cerca, ha estat un enllaç a un seminari impartit per iniciativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que es centra en un estudi sobre l'empresa cultural que va representar el Noucentisme. El cos del document es divideix en tres parts: Noucentisme com a empresa cultural, Josep Carner autor del nou-cents i en darrer lloc "Els fruits saborosos" com a obra noucentista, fet que he trobat especialment interessant i útil per a la meva tasca.

"Els fruits saborosos", de Josep Carner

Literatura avantguardista. Objectius i estratègia de cerca

Objectius

· Trobar informació sobre literatura i poesia catalana avantguardista i la seva relació amb les primeres avantguardes literàries europees.

· Seleccionar preferentment la informació directe (fonts: catàlegs i documents digitalitzats...)

· Prescindir de fonts d'informació secundàries: cerca d'informació directe a webs d'organismes i fundacions.

·Cerca a webs 2.0 a on trobar informació en documents sonors, video, obra d'autor/a digitalitzada.

·Cerca de videos arxivats digitalment (TV3, XTEC, Edu365...)

Estratègies de cerca

· Preval en l'estratègia de cerca la introducció de paraules concretes i específiques per a no obtenir un excés de resultats.

· Cercar a la xarxa a partir de imatges (i no de webs) per tal d'anar directament a videos, entrevistes d'autor/a.

· Anar directament a webs oficials d'institucions de lletres, catàlegs de revistes literàries, fundacions d'escriptors/es per trobar allà enllaços -fins aleshores desconeguts- relacionats amb el tema a cercar.

·Cercar directament llibres digitalitzats a Google, amb una cerca concreta: nom de l'autor ex. Joan Salvat-Papasseit, o una cerca amb termes específics "poeta avantguardista".

La meva cerca modernista

Justificació de les cerques:

Aquesta pàgina tracta el moviment literari del Modernisme tant des de la perspectiva Europea com des de la catalana. Crec que pot representar una bona font d'informació per a la part del treball que jo he de desenvolupar. L'estratègia utilitzada ha sigut directa, he introduït una combinació de paraules que m'han conduït a la pàgina. L'eina utilitzada ha sigut el motor de cerca "Google". La tècnica d'interrogació va ser: "Modernisme català".

Modernisme

Aquesta pàgina tracta el Modernisme des la perpectiva que ens interessa, ja que ens parla del Modernisme català sense deixar de fer referència al seu context en Europa. He trobat la pagina a través d'una cerca directa. L'eina que he utilitzat ha sigut el motor de cerca "Ask". La tècnica d'interrogació ha sigut: "Modernisme".

Modernisme-literatura catalana

La meva estratègia de cerca "realista"

La Base de Dades de la Web de l'Associació d'escriptors en llengua catalana ofereix la possibilitat de cercar autors catalans ordenats alfabèticament amb informació biogràfica, bibliogràfica, comentaris a les seves obres i un recull de les obres (en el cas de Jacint Verdaguer, poemes) més rellevants. A més ofereix una extensa llista de referències. Aquesta web està acreditada per la seva antiguitat (l'associació es va crear al 1977), molts premis que ha guanyat i és una web de referència en universitats. L'he trobada cercant directament Jacint Verdaguer en el google.

Associació d'escriptors en llengua catalana

He escollit la web Google libros perquè ofereix la possibilitat de buscar i llegir a la pantalla de l'ordinador llibres. La pista per trobar aquest llibre en qüestió me l'ha donada la web de lletra.uoc.edu, la qual recomana unes paraules claus per a la cerca de diferents temes. En la recerca d'informació clau sobre Narcís Oller, lletra.uoc.edu em recomanava cercar Rosa Cabré, estudiadora de l'obra de Narcís Oller. En el metacercador google vaig introduir el Nom de Rosa Cabré i Narcís Oller i em va remetre a aquesta web de llibres on vaig trobar el títol i el contingut del llibre, que s'adequa molt al tema que haig d'investigar.

"La Barcelona de NarcísOller", Rosa Cabré

Objectius i criteris de cerca del grup

Tenint en compte el tema del nostre projecte i les parts que hi conté, hem vist que segons l’objectiu de cerca hauríem d’establir dos tipus de cerca ben diferenciats. Per una banda, hem considerat que per a la cerca d’autors, obres i informació sobre un corrent estètic determinat caldria establir un tipus de cerca directa. Mentre que quan l’objectiu fos cercar informació sobre la literatura europea i la Barcelona literària, caldria fer una cerca d’aproximació que ens ajudés a establir el nostre perfil particular d’investigació.

 

Hem considerat també que els criteris i estratègies de cerca depenen molt directament dels objectius i tipus de cerca ja esmentats.

 

Així, per a cerques directes preval en l'estratègia la introducció de paraules concretes i específiques per a no obtenir un excés de resultats en  motors de cerca com Google, Ask i Yahoo. També el fet de seleccionar preferentment la informació directa ens podria ajudar a acotar la informació: catàlegs i documents digitalitzats, biblioteques virtuals, lletra.uoc.edu, llibres digitalitzats a Google, blocs cercats d’enllaços de webs d'organismes i fundacions ( xtec, gencat, etc.).

 

Per a cerques d'aproximació, hem considerat anar directament a webs oficials d'institucions de lletres, catàlegs de revistes literàries, fundacions d'escriptors/es per trobar allà enllaços -fins aleshores desconeguts- relacionats amb el tema a cercar. També hem considerat interessant cercar webs fent servir l’etiquetatge temàtic del marcador social Delicious.

 

En quant als criteris de validesa, hem cregut oportú tenir molt present l’ autoria, filiació, autoritat (enllaços i referències) i actualització de la web o el bloc cercat.

 

Finalment, en relació als criteris de selecció, com que hem dividit el contingut en quatre blocs temàtics (Realisme, Noucentisme, Modernisme, Avantguardes) i hem assignat un responsable per a la investigació de cada bloc temàtic, hem acordat que cada membre del grup comparteixi al marcador social Delicious cerques que facin referència al corrent estètic del qual és responsable, alhora que també cerqui webs en relació al concepte de literatura europea i la Barcelona literària (en total cadascú hauria de compartir de 3 a 5 cerques al marcador social Delicious).

Planificació grupal.

Pel que fa al contingut del treball, el que varem fer va ser repartir-nos els diferents apartats a partir de l'el·laboració d'un primer esborrany del possible index. El fet que el nostre treball tractés el tema de la Barcelona literària a través d'un viatge en el temps ens va portar a una anàlisi de les diferents corrents artístiques / literàries -des de finals dels segle XIX i fins a la guerra civil espanyola- que vàrem distribuir en quatre grups, cose que en va facilitar la distribució entre els quatre menmbres del grup. Després d'haver-nos repartit els diferents continguts, el que sí que vàrem compartir va ser l'opinió que, tot i que cada membre del grup es dedicaria a la part assignada, el material seria revisat -enriquit i / o corregit- per tots els seus components.

Sí que és veritat que es va debatre la possibilitat que hi hagués un únic coordinador per a totes les activitats (totes les PAC), però és evident que es tracta d'una tasca que requereix, si més no, un temps del qual cao de nosaltres disposa, per tant, es va decidir fer una coordinació més justa i rotativa: un coordinador per a cada PAC.

Per tal de poder-nos posar en contacte d'una manera periòdica, varem decidir pautar els horaris de connexió segons la disponibilitat dels membres del grup. El resultat de la superposició dels nostres horaris -laborals, familiars, etc- va ser: dimecres i dijous a partir de les 19h i els dissabtes com un cas exepcional.

A continuació podreu veure l'organització de les tasques i activitats que comportarà cada PAC. 

Planificació grupal.

Acords i compromisos

Aquesta entrada recull els acords i compromisos als quals la totalitat del grup ha donat la seva conformitat. Un bon funcionament del grup passa per establir unes bones pautes de treball, som conscients que el compliment dels acords i compromisos que componen aquest document ens conduiran en la direcció correcta. El redactat del cos del document es va configurar a partir de les aportacions de tots. Un membre del grup presentà un document inicial dividit en quatre apartats ben definits: responsabilitats del coordinador, responsabilitats dels membres del grup, actituds i compromisos, i actituds i acords; aquest document inicial ja presentava una relació de normes considerades indispensables. La resta de components del grup llegí el contingut de cada apartat i afegí aquelles disposicions que creia convenients amb la intenció de reforçar el conjunt del text. Tot seguit trobareu l'enllaç que us permetrà accedir al document sencer.

Acords i compromisos